La resistència a la corrosió dePlaques Plaques d’intercanviador de calorestà estretament relacionat amb el seu material. Les plaques d’acer inoxidable comunes, com ara 304 i 316L, resisteixen l’atac per medis orgànics i inorgànics generals i funcionen bé en ambients amb baix contingut en ions de clorur, com l’aigua purificada i l’oli de cuina. No obstant això, la corrosió de picot i credo són més freqüents en l'aigua de mar o les aigües residuals industrials amb un alt contingut en ions de clorur, amb el risc que augmenta amb la temperatura i la concentració creixents.
Les plaques d’aliatge de titani ofereixen una excel·lent resistència a la corrosió i poden funcionar de manera estable i a llarg termini en líquids altament corrosius, com ara solucions que contenen clor o d’àcid sulfúric. La pel·lícula de protecció passiva formada a la seva superfície també té propietats d’autocuració, cosa que les fa servir habitualment en entorns altament corrosius com l’enginyeria marina i l’enginyeria química. Tot i això, el seu cost és relativament elevat.
Les plaques d’aliatge de níquel, com Hastelloy C-276, són resistents a la calor i resistents a la corrosió, amb una excel·lent tolerància a diversos medis àcids i dissolvents orgànics. Són adequats per a la transferència de calor en suports d’alta temperatura, d’alta pressió i altament corrosius, però són costosos i requereixen processos de soldadura elevats.
En aplicacions pràctiques, el material de la placa de l'intercanviador de calor de la placa s'ha de seleccionar adequadament en funció de les característiques dels mitjans i les condicions de funcionament per assegurar un funcionament estable.


